El Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina té els seus orígens en una petita capella rural, bastida sobre unes restes romanes, en el que era el camí que unia Sant Andreu del Palomar amb Sant Joan d’Horta. L’any 991 (segle X) ja figura documentada la capella sota l’advocació d’aquesta Santa.
El 1781 es va construir l’actual santuari, finançat per subscripció popular i, alhora, es va construir el pont que uneix l’església amb Can Basté.
El 1866 el Bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro va erigir la capella de Santa Eulàlia com a parròquia i Can Basté es va habilitar com a rectoria.
Davant el continu increment de la població, es va construir l’actual parròquia de Santa Eulàlia. El 1905 el santuari va perdre la seva condició de parròquia en benefici del nou temple.
A partir d’aquesta data, l’església va quedar limitada a la celebració de catequesi i algunes celebracions i actes populars.
Després, el temple va patir els estralls de la Guerra Civil. L’any 1969 l’edifici es va recuperar i restaurar i s’hi restablí el culte.
A principis dels anys 2000, gràcies a l’esforç de la comunitat i del veïnatge, es va poder realitzar una nova rehabilitació del Santuari.
La capella és d’una sola nau, amb volta de canó sobre arcs faixons amb coberta a dues vessants i la capçalera plana. Corona la façana un campanar format per un petit cos amb tres arcs. La façana està decorada amb esgrafiats amb iconografia referent a Santa Eulàlia i una imatge de la santa a una fornícula situada sobre la porta. Hi destaca també un bell rosetó.
El Santuari de Santa Eulàlia està catalogat com a bé cultural d’interès local.