Un gran potencial cultural
Diumenge passat es feia pública la notícia que es reprenien les obres a la Sagrada Família per poder acabar, a finals d’aquest any, la torre dedicada a la Mare de Déu, que estarà coronada per una estrella lluminosa tant de dia com de nit. Ha estat una espurna d’esperança enmig de la foscor d’aquesta pandèmia i, segur que la seva culminació il·luminarà la vida de moltes persones i serà per a la ciutat de Barcelona un esdeveniment de la màxima transcendència, tant en l’àmbit religiós com en el turístic i cultural.
La Sagrada Família és el màxim exponent a Barcelona de com la fe segueix creant cultura al màxim nivell, com ho ha fet des de fa molts segles, i això, sempre en estreta col·laboració amb tota la societat. Els testimonis que tenim d’això a la ciutat de Barcelona i a tot Catalunya són molt diversos: arrenquen bàsicament amb el romànic, assoleixen una gran plenitud en el gòtic, es recargolen en el barroc i adquireixen brillantor en el modernisme. Des de sempre la fe cristiana ha aprofitat els diversos elements culturals per a expressar-se i s’ha servit tant de la pintura com de l’escultura, tant de l’arquitectura com de la música. Les mostres tan notables i nombroses que ens n’han quedat són una herència cultural de Catalunya de primer nivell que contribueixen a fer de casa nostra un destí turístic de primer ordre.
Des de fa uns anys s’ha engegat “Catalonia sacra”, que és una iniciativa conjunta de tots els bisbats amb seu a Catalunya per posar en valor aquest patrimoni tan ric, tot donant-lo a conèixer i ajudant a comprendre’l en el seu sentit més profund. Més recentment es va dur a terme a la ciutat de Barcelona la seva “Ànima Medieval”, una experiència que aglutinava la Catedral, Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp per promoure’n la visita conjunta. Aquesta iniciativa ha obert el camí a altres de noves que facilitin també la descoberta conjunta d’aquest potencial, i en les que s’està treballant darrerament, començant per la mateixa ciutat de Barcelona. Aquestes iniciatives en l’àmbit turístic i cultural del patrimoni de l’Església han ajudat a la conservació i manteniment d’aquests monuments, permetent que la resta de recursos eclesials poguessin ser destinats a altres iniciatives, de manera especial a l’ajuda dels qui més estan patint.
En aquests moments en els quals la pandèmia ens porta a assaborir més tot el que tenim i alhora ens mena a buscar la pau i tot el que enforteix l’esperit, el patrimoni cultural de l’Església de Catalunya s’ofereix amb tot el seu potencial per oferir uns espais que obrin el cor a la pau que es respira en ells des de molts segles i amb voluntat de seguir oferint-la molts segles més. Uns espais que permetin assaborir la nostra cultura en el que té de més genuí. I per això des de les diverses institucions eclesials s’han bastit ponts amb les institucions culturals de Catalunya per sumar esforços que ens permetin multiplicar resultats, en aquests moments en els que això és tan necessari. Aquest treball conjunt ens permetrà presentar una oferta que, en els propers mesos, permeti redescobrir als mateixos catalans el patrimoni tan important que tenim i, una mica més endavant, sigui un pol d’atracció per als visitants de tot el món, que tornaran a arribar a casa nostra però d’una manera nova i amb un esperit nou.
Mn. Josep M. Turull
Director del secretariat diocesà de turisme, peregrinacions i santuaris de l’Arquebisbat de Barcelona
Article publicat a La Vanguardia, el diumenge 31 de gener.
